Una de les conseqüències econòmiques més importants de l'augment de població a la baixa edat mitjana va ser l'augment de la demanda de productes. La gent necessitava productes, tant agrícoles com artesanals, i això va comportar que el comerç, que s'havia diluït a Europa a inicis de l'edat mitjana, es tornés a reactivar. El comerç va trobar en les fires i mercats urbans el seu espai de creixement. Els mercats urbans es feien periòdicament i de forma continuada, alguns d'ells fins i tot diàriament, en canvi les fires eren grans esdeveniments assenyalats, en els quals hi acudia gent de diferents indrets, propers o llunyans, per tal de realitzar els seus intercanvis comercials.
El mercat setmanal de Sineu, celebrat el dimecres, instaurat segons privilegi del rei Jaume II el 1306 -tot i que es té constància de la celebració del mercat, el dimecres, ja el 1213 durant la dominació sarraïna-. Aquesta celebració setmanal fa batejar la plaça on es realitza amb el nom de ‘Mercadal’ que avui encara perdura tot i no realitzar-se en aquest lloc. Era i és un mercat de tot tipus de productes alimentaris, de bestiar, d'eines, de roba, d'utensilis per a la llar, de productes de la temporada o de productes importats de lluny.
Si els dimecres són els mercats ordinaris, el mercat més important és la fira de maig. Aquesta es celebra el primer diumenge d’aquest mes segons el privilegi atorgat pel rei Sanç, possiblement el 1318. L’endemà es celebrava el firó, dia en el qual encara feien transaccions els firaires. La fira era tot un esdeveniment, hi acudien marxants i traginers de tots els indrets i per atreure’ls, el privilegi reial els garantia seguretat personal, assegurava les mercaderies i la protecció contra els pertorbadors de la pau i els assaltadors de camins. El privilegi estableix que els mercaders que venguin a la fira no puguin ser detinguts ni empresonats per deutes ni altres delictes, excepte homicidi, i els atorga guiatge i protecció reial. El fet que Sineu rebés la gràcia reial per poder organitzar un mercat i una fira pròpia era un símptoma evident del creixement i desenvolupament de la població i permetien exercir una certa capitalitat territorial de gran d'abast.
Altres dues fires es celebraven anualment, la fira d’agost, el primer diumenge de la segona quinzena d’aquest mes, i la fira de Sant Tomàs, els dies 21 i 22 de desembre. La primera, es celebrava al Mercadal i tenia per objecte la venda d’escales de peu i paners, la segona es celebrava al voltants de sa Plaça on es despatxaven murtons, olives i aglans, i a la plaça de Sant Marc on es venien pastorets i pessebres.
Actualment es celebren el mercat i la fira de maig, que encara mostren la seva vigència, tot i que no hi ha semblança amb els del passat. Però hi ha un fet que s'ha mantingut: continua essent lloc de contractació, aparador de productes i mostra de novetats.
