Tradicions

Imatge eliminada.

Sineu és un poble amb una rica idiosincràsia, basada en el seu passat esplendorós i en l'estima per les festes i les tradicions. Si haguéssim de destacar res, estaríem obligats a parlar del conegut mercat dels dimecres; de la fira de maig, de la setmana santa i de les festes patronals.

Fires i mercats

Una de les conseqüències econòmiques més importants de l'augment de població a la baixa edat mitjana va ser l'augment de la demanda de productes, tant agrícoles com artesanals. El comerç va trobar en les fires i mercats urbans el seu espai de creixement i aquest és l'origen del popular mercat setmanal de Sineu.

Celebrat el dimecres i instaurat segons privilegi del rei Jaume II l'any 1306 -tot i que es té constància de la celebració del mercat, el dimecres, ja el 1213 durant la dominació sarraïna-, aquesta celebració setmanal fa batejar la plaça on es realitza amb el nom de 'Mercadal', que avui encara perdura tot i no realitzar-se en aquest lloc. Era i és un mercat de tota classe de productes alimentaris, de bestiar, d'eines, de roba, d'utensilis per a la llar, de productes de la temporada o de productes importats de lluny.

Si els dimecres són els mercats ordinaris, el mercat més important és la fira de maig. Aquest esdeveniment se celebra el primer diumenge d'aquest mes segons el privilegi atorgat pel rei Sanç, possiblement el 1318. El privilegi estableix que els mercaders que venguin a la fira no puguin ser detinguts ni empresonats per deutes ni altres delictes, excepte homicidi, i els atorga guiatge i protecció reial. El fet que Sineu rebés la gràcia reial per poder organitzar un mercat i una fira pròpia era un símptoma evident del creixement i desenvolupament de la població i permetien exercir una certa capitalitat territorial de gran d'abast.

Altres dues fires se celebraven anualment, la fira d'agost, el tercer diumenge del mes, per la venda d'escales de peu i paners; i la fira de sant Tomàs, a finals de desembre, quan es despatxaven murtons, olives i aglans, pastorets i pessebres. Aquesta darrera fira es torna a celebrar, actualment el segon diumenge de desembre, complementada amb una mostra de Matances per realçar les feines del porquim i el comerç local.

Festivitats religioses

D'entre les festivitats religioses de tradició cristiana, comuns a totes les viles de l'interior de Mallorca, destaca la processó del Divendres Sant.

L'actual Setmana Santa sineuera respon a les directrius que s'establiren amb la fundació del Patronat de Confraries sota els auspicis de Llorenç Isern Ripoll i Mn. Bartomeu Mulet Ramis, fill il·lustre de la Vila de Sineu, l'any 1965.

La processó del Divendres Sant adquireix anomenada i vistositat a partir de l'any 1966, quan s'unificaren dues processons preexistents, creant-se la del Sant Enterro i la Soledat de Maria. Aquesta cerimònia, que compta amb més d'una quinzena de passos -amb imatges del segle XIV, talles de renom i fins i tot un pas vivent- i diverses bandes de música, ha atret infinitud de mallorquins que aquest dia vénen a Sineu a presenciar la desfilada de cucues i passos.

La nit del Dijous Sant també compta amb una processó, presidida per la talla de la Sang de l'Hospital i organitzada des de fa segles l'Ajuntament; aquesta, però, no compta amb tanta vistositat i solemnitat com l'anterior.

Aquestes dues celebracions estan complementades per altres actes religiosos de menor rellevància.

Festes patronals

Els patrons de Sineu són sant Marc i la mare de Déu d'agost, festes que se celebren els dies 25 d'abril i 15 d'agost, respectivament. Al voltant d'aquests dies se solen organitzar, a iniciativa de l'Ajuntament o de les nombroses associacions i col·lectius locals, diferents activitats culturals i esportives.

Malgrat les cerimònies oficials i les neofestes, les corregudes continuen essent un dels actes cívics més atractius de les festes de la mare de Déu d'agost. A es Cós hi corren cavalls, muls, ases, homes, dones, joves i infants. Els premis consisteixen en un enfilall de pomes, espardenyes, un paner, un conill, un pollastre... joies penjades a canyes de torrent.

Aquesta festivitat, ja existent l'any 1515, és iniciada amb la crida del saig a les dotze en punt, que pronuncia el següent: Se fa sabre a nes públic, de part de ses autoritats, que parin esment, principalment a nes al·lots, quan corren ses cavalleries, per evitar ses desgràcies que hi pugui haver. I com diu es refrany: Qui no vol pols, que no vagi a s'era.

Altres elements, avui en dia bàsics, de les festes d'agost, poden ser el memorial Francesc Alomar, el popular sopar a la fresca, la neofesta del Much de Reig o les revetlles patrocinades per l'administració local.

Respecte a les festivitats del patró sant Marc, hauríem de parlar de les curses populars, les paelles d'Es Fossar i altres activitats de caràcter oficial.

I finalment esmentar que durant els darrers anys, amb la recuperació dels caparrots de Sineu i l'aparició dels dimonis i els correfocs, s'ha començat a reimpulsar la celebració de les antigues beneïdes i tot allò relacionat amb Sant Antoni de Viana.