B- Altres indrets d'interès


Creu d'en Rebassa (10). Està situada a la placeta d'en Rebassa, data del segle XVI i és d'estil renaixentista. Tant la base com el fust i el capitell són octogonals; la creu és llatina, de braços rectes. Al capitell hi ha dos escuts de la família Sabater i diversos sants, mentre que a la creu apareix un Crist crucificat, la Verge, sant Joan, Maria Magdalena i els símbols dels quatre evangelistes.

Creu d'en Pastor (11): Situada a la confluència de les carreteres de Palma i Lloret, fou construïda el 1884 a patir d'un projecte de Bartomeu Ferrà. És d'estil neogòtic, amb caràcters octogonals a la base, el fust i el capitell; la creu és llatina i de braços rectes. Al capitell s'hi pot identificar un escut de Sineu i un altre que possiblement sigui de la família Barberini, a part d'imatges dels apòstols. A la creu hi figura el Crist crucificat i la Verge. Sembla ser que aquesta creu és una còpia exacta de la que ja existia al segle XVI i que fou restaurada l'any 1632.

C- L'itinerari antropològic

L'antropologia és la ciència que estudia l'home, en totes les seves dimensions i característiques.
Les empremtes de l'home a un poble amb tanta història són moltes i variades i, a mesura que feim una volta pel poble, ens sortiran a camí, per poc que ens hi esforcem o hi posem esment.
Sineu preserva una riquesa que el visitant poc informat mai arribarà a sospitar. Arreu es veuen casals d'una monumentalitat i senzillesa sense precedents. Els més destacats són:

Son Torelló (1)
És un dels edificis més singulars de Sineu. La façana de dues plantes presenta un portal d'arc de mig punt dovellat i una magnífica finestra coronella, on es pot contemplar l'escut dels Torelló. El casal conserva zones d'una antiguitat notable, com els soterranis on s'ubica el celler.

Can Dameto. (2) La façana de l'edifici té un alçat de dues plantes, i s'aixeca davant una ampla vorera empedrada. El portal és d'arc rodó dovellat, concretament amb set dovelles de pedra viva, el mateix material que es va usar per als brancals de dues peces i per als carcanyols que emmarquen l'arc. La clau del portal està ornada amb l'escut dels Dameto. La porta és molt distingida, feta de fusta d'alzina, amb clavetejat i una baula cavallera a la part superior.

Son Garriga (3)
Té una façana amb alçat de dues plantes, portal forà d'arc rodó dovellat de pedra maresa i una finestra renaixentista, amb els brancals mutilats, al primer pis.

Tal i com afirma l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, Sineu estava farcit de molins fariners. Alguns d'aquests molins han estat restaurats i donen una imatge molt idíl·lica del poble. Tipològicament, la majoria dels molins de Sineu són torres de molí amb base rodona o cintell. Un dels molins més característics és el Molí d'en Pau (4) (antigament conegut com Molí d'en Ros). És un bon exemple dels molins fariners de vent del Pla de Mallorca. Va ser restaurat l'any 1992 i actualment funciona com a restaurant. Està format per una torre cilíndrica que s'aixeca damunt una base que servia com a habitatge del moliner de forma rectangular i irregular, amb dos pisos i naus amb volta de mig canó. A l'interior destaca un arc rebaixat, algunes estances amb coberta de volta de canó i alguns detalls, com per exemple una cisterna de coll quadrangular arrambada a la paret i les menjadores per a les bèsties.

Els cellers, lloc de reunió i de berenars des de temps remots, eren els llocs on es guardava el most de les vinyes del Pla. Alguns dels més destacats del poble són:

Celler de Can Font (5)
El portal que dóna a Sa Plaça és de llinda, mentre que el del carrer de les Roses és d'arc escarser. El primer d'aquests portals dóna pas a un vestíbul de sòtil embigat. Les sales principals del celler són amples i dibuixen dues naus de quatre trams cadascuna, que se sostenen mitjançant tres grans pilars de secció quadrada. El primer tram de la nau de l'esquerra l'ocupa la barra de l'actual celler-restaurant, mentre que la resta de l'espai apareix encara guarnit amb les espectaculars bótes congrenyades, tretze en total.

Un altre celler d'interès és el Celler Es Grop (6).

Els pous eren molt importants en temps de sequera, ja que cobrien les necessitats de la vila. A Sineu hi trobareu:

El Pou dels Horts (7)

Situat al carrer Concòrdia, el pou apareix documentat per primer cop l'any 1392. Inicialment devia servir per regar els horts propers, però més tard fou adaptat perquè pogués servir de rentador públic. La gent hi anava a rentar la roba i encara avui se'n conserven les piques. El coll de cisterna és de secció rectangular, i està bastit amb peces de marès als laterals llargs i de pedra viva als curts. Presenta quatre brancals de tres peces de pedra maresa cadascun que s'uneixen de dos en dos mitjançant dos travessers de fusta. El conjunt està cobert per una porxada de secció rectangular.

El Pou de Na Morera (8)
Situat entre la placeta de les Germanies i el carrer d'Avall, el Pou de Na Morera, que data de 1584, és un dels més fondos (18 m). El coll és de secció rectangular i està fet amb peces de marès. Quatre brancals de pedra maresa sobresurten del coll i s'uneixen de dos en dos mitjançant dos travessers de fusta d'ametller.

(ANTERIOR)