Si pujam pel carrer Major arribarem a Sa Plaça, on està situada l'Església de Santa Maria de Sineu (3). Constitueix el monument més rellevant del patrimoni arquitectònic de Sineu. L'antiga església fou víctima d'un incendi l'any 1505 i immediatament després es començà la construcció del nou temple, també d'estil gòtic.

Els anys 1880 i 1881, aquest nou temple va ser sotmès a importants obres d'ampliació, entre les quals destaca la nova capçalera i el creuer, amb una impressionant cúpula de base octogonal sobre trompes, que dibuixa un àgil joc de nervadures en forma d'estrella. La façana principal és d'una goticitat austera, i el coronament adopta la forma d'una testera triangular, amb una obertura allà on antigament hi havia una espadanya. La façana lateral té un alçat dividit en dos cossos.

L'interior del temple està format per una planta de nau única amb creuer transversal, amb cinc capelles a cada costat. La coberta de la nau és de volta de creueria. L'església està presidida per la imatge gòtica de la Mare de Déu de Sineu, una de les anomenades "verges-sagrari", obra de Gabriel Mòger amb data 1509. La quarta capella de l'esquerra és la Capella Fonda, que està coberta per una cúpula sobre petxines, i que allotja l'impressionant retaule barroc de la Mare de Déu del Roser, de 1672, amb pintures de Rafel Guitard.
Tancada durant un període de 7 anys, actualment l'església es troba totalment restaurada, s'hi han instal·lat tots els vitralls que mancaven, i, a més, s'han restaurat les peces de l'antic retaule.
També cal esmentar que a la rectoria de la mateixa església s'ha obert un museu amb una important col·lecció d'escudelles antigues.

El campanar (4) va ser construït l'any 1549. Està separat de l'església però es comuniquen per un pas elevat i cobert que el poble anomena "pontet de Santa Bàrbara". Sobre la seva planta quadrada s'aixequen 7 cossos separats per motllures que acaben en un coronament piramidal. Es pot pujar fins a dalt per una estreta escala de caragol interior.
Just devora l'església es pot admirar el monument a sant Marc (5), davant la rectoria. És una escultura feta amb planxa de coure obrada, que data de 1945. És obra de Joan Maimó i va ser enllestida en els tallers de Can Seguí. En aquest cas, el lleó, símbol de l'evangelista, es representa alat i amb l'escut de Sineu. És molt probable que el rei Jaume II fos el responsable de la devoció a sant Marc, perquè el monarca ja havia dedicat la Capella Reial del Castell de Bellver al mateix sant evangelista i, pel que sembla, va transmetre aquesta devoció als conreadors de Sineu, que demanaven al sant pluges profitoses per primavera. Així, es va convertir en patró del poble. La festa se celebra el 25 d'abril.

Seguim el nostre itinerari cap a les monges concepcionistes, que ocupen el Palau dels Reis de Mallorca (6), símbol de l'antic esplendor de la vila: el palau va ser un encàrrec del rei de Mallorca Jaume II, l'any 1309. Manà construir-lo sobre una base d'origen islàmic que possiblement fou l'alcàsser de l'emir Mubaxir, mort l'any 1114. Entre els anys 1319 i 1523 fou residència del veguer de fora i, amb la desaparició del Regne de Mallorca, sofrí greus perjudicis. L'any 1583, Felip II el traspassà a les monges concepcionistes i s'hi dugué a terme una important reforma (especialment intensa en el segle XVII) per tal d'adaptar-lo a l'ús conventual. No fa molt, l'any 1987, se'n reformà la torre de l'homenatge.

El conjunt que ens ha arribat té alhora elements de palau fortificat i de convent de clausura estricta. És un conjunt molt heterogeni i hi destaca l'església, de tipologia tradicional. Té una planta rectangular dividida en quatre trams, en el primer dels quals es troben la tribuna i el presbiteri. La coberta és de volta d'aresta, tret de la del presbiteri, que és de canó. El presbiteri, rere la reixa que marca la clausura, està presidit per una imatge de la Immaculada de 1590, obra de Gaspar Gener. En el tercer tram de la nau, a l'esquerra, hi ha la capella principal, que té una entrada d'arc rebaixat amb estries helicoïdals.

Aquesta capella protegeix un llenç de santa Teresa, un retaule rococó i, a la predel·la, una imatge de sant Francesc Xavier que data de final de segle XVII. A la part superior del segon tram hi ha l'orgue, que va ser construït l'any 1882. A l'esquerra de l'església del convent, formant un angle recte, hi ha la porteria, el portal de la qual està coronat per l'escut franciscà. El vestíbul que segueix el portal és de planta rectangular, amb coberta de dos trams de volta d'aresta centralitzats per sengles claus de volta amb motius religiosos, i sis columnes de fust prim aixecades sobre pedrissos. En el mur de la dreta hi ha un portal d'arc rodó i un torn, tota una mostra de les normes de la clausura.

Al carrer Rev. Arnau Ramis hi ha el Convent de les Germanes de la Caritat (7), congregació que es va instal·lar a Sineu l'any 1864. L'oratori o capella del convent és un edifici neogòtic que es va inaugurar l'any 1892.

Té un portal d'arc ogival, amb quatre arquivoltes llises que, de la mateixa manera que els brancals, estan lliures d'ornamentació, amb la part inferior de pedra viva. Més amunt del portal una línia d'imposta deixa pas a un rosetó, els vitralls del qual formen la M de l'anagrama de Maria. El coronament presenta motius vegetals, dos pinacles laterals i una espadanya rematada per una creu.

A la dreta de la capella, marcada amb el número 19, s'alça la façana del que és pròpiament el convent; té tres plantes i portal de llinda. A l'esquerra de la capella hi ha l'edifici de les escoles, que s'inaugurà dia 19 de juny de 1927. Les aules de l'edifici, actualment desocupades, es distribueixen en tres pisos. La tasca educadora de les monges va arribar quasi fins als nostres dies, fins que el seu col·legi de vuit cursos passà al col·legi públic.
També es pot observar la part de darrera del palau i una magnífica vista de l'escala de pedra, que és un racó molt bucòlic i atractiu.

A continuació, tombam pel carrer Hospital i arribam a l'antic Hospital (8). L'Hospital de Sineu fou fundat molt possiblement cap a l'any 1240 per concessió reial de Jaume I. El 1918 es posà la primera pedra de l'asil que ha allotjat fins avui. Actualment, hi està en projecte la construcció d'un centre de dia. Dins el recinte de l'Hospital es troba l'Oratori de Sant Josep, que primitivament estava dedicat a sant Jordi, fins que l'any 1630 fou dedicat a sant Josep.
A l'interior s'hi troben nombroses peces de gran valor, entre les quals destaquen una pintura renaixentista sobre taula, que representa la mare de Déu del Roser i la Sang, (obra de Gaspar Gener), dues piles d'aigua beneïda, una amb pedestal i l'altra arrambada a la paret; un grup escultòric en fusta del segle XVII que surt a les processons del Dijous i Divendres Sant i un altre grup escultòric de fusta i talla del segle XVI que també desfila per Setmana Santa.

El nostre passeig acaba a la plaça Es Fossar (9), anomenada així perquè era el lloc on antigament s'enterraven els difunts. Des del segle XIV, cada dimecres s'hi celebra el mercat de bestiar. A la part alta del mercat hi ha el mercat cobert, que fou construït l'any 1956 i que era on es pesaven els animals.

(SEGÜENT-ANTERIOR)