Ajuntament de Sineu

La nostra guia està pensada i dividida en dos itineraris. El primer itinerari, l'itinerari religiós, consisteix en una visita als monuments religiosos del poble. El segon, que hem batejat amb el nom d'itinerari "antropològic", se centra en la resta de monuments dels poble, més vinculats a l'activitat diària del poble. Al final de cada itinerari suggerim altres indrets que també poden ser d'interès turístic. Evidentment, aquests dos itineraris només volen ser una proposta; el visitant és lliure de dissenyar la seva pròpia ruta pel poble en qualsevol moment.

A- L'itinerari religiós

Començam el nostre itinerari al carrer de Sant Francesc, on arribarem a l'antic Convent dels Mínims (1). Encara que fou fundat l'any 1667, l'any 1722 el convent fou objecte d'una gran reforma en què es va aixecar el claustre, entre d'altres elements. L'any 1835 passà a mans civils a causa de l'exclaustració dels pares mínims. Des de 1877 constitueix la seu de l'Ajuntament. La façana principal té un alçat de dues plantes amb un portal central barroc.

A la planta baixa, les finestres són atrompetades, mentre que a dalt són quadrangulars, amb mènsules i guardapols. També s'hi poden observar algunes teules amb motius pictòrics.

El claustre és d'estil barroc i planta quadrangular, lleugerament trapezoïdal. Les columnes sobre plints sostenen arcs rebaixats, i els capitells mostren petites volutes de tradició jònica en el remat, mentre que a la part baixa presenten collarets amb uns curiosos relleus que representen, alternativament, la mitra i l'estrella de l'escut del bisbe Estela. Al centre hi ha un coll de cisterna octogonal amb la inscripció Charitas, lema dels mínims, que data de 1693.

A la coberta de l'escala que duu al pis superior del convent es pot apreciar una cúpula octogonal sobre trompes ornamentades amb caps d'angelets. En aquest pis també trobarem la biblioteca i l'Arxiu Municipal, on es guarda la barcella de Sineu, un objecte molt preuat per a la història del poble. Era la mesura oficial amb què es pesaven els cereals i altres àrids de Mallorca, i data del segle XII. Es tracta d'un recipient de bronze, de forma troncocònica, amb dues anses, que s'aguanta damunt tres cames. Du gravats els escuts de Sineu i de l'antic Regne de Mallorca.
Si agafam el carrer del vent arribarem a la Creu dels Morts (2) o, com era coneguda antigament, la Creu d'en Rapó. Val a dir que també s'han trobat documents que es refereixen a aquesta creu com la "Creu de la Placeta d'en Rapó".

La creu fou bastida l'any 1585, i té elements gòtics i renaixentistes. La creu pròpiament dita és llatina; els braços acaben en medallons estrellats i els entrebraços estan ornats amb motius vegetals. Al capitell es poden apreciar quatre símbols alternats: dos escuts de Sineu, l'anagrama de Jesús i la seva data de construcció, el 1585. Aquesta creu, que fou construïda per Rafel Guitard, està situada a la unió dels carrers Creu i Bous i al començament del carrer del Cementiri. El seu nom actual, el deu a la seva ubicació, ja que antigament era costum acompanyar els morts fins aquest indret.

Si agafam el carrer de Sant Francesc, arribarem a l'antic Convent dels Mínims (2). Encara que fou fundat l'any 1667, l'any 1722 el convent fou objecte d'una gran reforma en què es va aixecar el claustre, entre d'altres elements. L'any 1835 passà a mans civils a causa de l'exclaustració dels pares mínims.

Des de 1877 constitueix la seu de l'Ajuntament. La façana principal té un alçat de dues plantes amb un portal central barroc. A la planta baixa, les finestres són atrompetades, mentre que a dalt són quadrangulars, amb mènsules i guardapols. També s'hi poden observar algunes teules amb motius pictòrics. El claustre és d'estil barroc i planta quadrangular, lleugerament trapezoïdal. Les columnes sobre plints sostenen arcs rebaixats, i els capitells mostren petites volutes de tradició jònica en el remat, mentre que a la part baixa presenten collarets amb uns curiosos relleus que representen, alternativament, la mitra i l'estrella de l'escut del bisbe Estela.

Al centre hi ha un coll de cisterna octogonal amb la inscripció Charitas, lema dels mínims, que data de 1693. A la coberta de l'escala que duu al pis superior del convent es pot apreciar una cúpula octogonal sobre trompes ornamentades amb caps d'angelets. En aquest pis també trobarem la biblioteca i l'Arxiu Municipal, on es guarda la barcella de Sineu, un objecte molt preuat per a la història del poble. Era la mesura oficial amb què es pesaven els cereals i altres àrids de Mallorca, i data del segle XII. Es tracta d'un recipient de bronze, de forma troncocònica, amb dues anses, que s'aguanta damunt tres cames. Du gravats els escuts de Sineu i de l'antic Regne de Mallorca.

(SEGÜENT)